OBRA FOTOGRÀFICA


SABATES NÀUFRAGUES (2011) és un projecte fotogràfic-literari i projecte educatiu creat per: Natàlia Centelles (relats) i Enric Servera (fotografies).
Són fotografies de sabates trobades devora de la mar, gastades i rosegades per la intempèrie, que després tenen un treball de creació narrativa d'esbrinar com i qui portava aquelles sabates nàufragues. 
Per al projecte educatiu la idea és, que seguint aquesta línia, els al·lots i al·lotes que visitin l'exposició, deixin volar la imaginació i s'inventin una història, segons el que els suggereixi cada fotografia o fer-ne d'altres i escriure'n un relat.

El fil artístic conductor és com d'un objecte trobat,"object trouve", que també van fer servir Duchamp, Miró, Picasso..., es transformi en obra d'art i, a partir de la reflexió, se'n faci una petita creació literària. D'altra banda hi ha un tema prou important tractat que és el medioambiental del nostre ecosistema aquàtic.

L'exposició del projecte educatiu SABATES NAUFRAGUES s'ha fet a la Sala de Cultura Sa Nostra de Ciutadella i de Maó, a la sala Es Polvorí d'Eivissa i pel mes de març del 2012 es farà a la Sala Municipal de Formentera.




SANDARU A LA LLUM (2011)
Projecte fotogràfic creat per Enric Servera i Anna Conejos (Biribotis) que ens endinsa als espais del centre cívic Sandaru i als tallers de les diferents disciplines que s’hi realitzen des d’un punt de vista diferent. Les representacions particulars són preses amb la càmera fotogràfica i des de la penombra, captant els moviments mitjançant la llum i les accions lumíniques dibuixades in situ.



PAISATGES DE L'ÀNIMA (1998-2002)
No és sempre la realitat el que es cerca. Aquestes fotografies són esboços de records de diferents situacions, llocs, gent... i d'allò original i primitiu que en queda.
No es grava en el pensament una imatge clara ni objectiva sinó el més semblant a un sentiment, un ambient, una sintesi del que hem viscut i ens ha marcat més intensament.
Les meves fotografies volen copsar les sensacions que he sentit en paisatges i indrets que m'han emocionat per algun motiu determinat.



BREUS HISTÒRIES GRÀFIQUES DE PETITS ESPAIS (1999-2000)
Un espai, un temps, unes intervencions que afecten l’espai en un determinat temps. Les inclemències, les accions físiques, les químiques, ja siguin naturals, humanes o animals, deixen empremtes i determinen un lloc. El resultat és relatiu al nivell d’intervenció i del que passa en aquest lloc. Tot això és aplicable a un país, una regió, un continent, una persona, una societat, una cultura o bé en uns pocs pams quadrats de sorra, com és el resultat d’aquestes fotografies que representen unes breus històries gràfiques d’uns petits espais.
En aquestes imatges és pot interpretar i analitzar els tipus d’accions succeïdes, com podrien ser: el camí que ha fet un insecte o el dibuix que ha fet una branca amb la força del vent.

Si d’una anàlisi global d’un espai qualsevol se’n pogués fer una gràfica obtindríem com a resultat una complicada xarxa laberíntica de moviments i accions que tindrien, o no, sortida; definitòries, o no; o simplement enlloc d’una sortida del laberint, obtindríem un oasi o un suposat lloc final del trajecte. Però de totes formes, encara que trobéssim aquest suposat oasi, i no haguéssim gastat tot el temps buscant-lo, no és aquesta la finalitat principal, sinó que, ho són les accions i el recorregut, metàfora de vida. Cada acció ens portarà per un camí que quan s’acabi ja no tindrà continuïtat. Serà el final, per exemple, la mort en els éssers vius.
Enric Servera

Fitxa tècnica
Sèrie de 34 fotografies de 34x50cm 10 de 80x80cm.
càmera: Nikon F-90 X i Hasselblad
objectiu: Nikkor  20mm i 28-70 mm. i 89mm-
pel·lícula: Kodak T-Max 100 ISO.
paper: Baritat multigrau.




BOTELLAS CUBANAS (2000)

Moverse por Cuba es complicado para los cubanos. La falta de transporte público y, aún mucho más, de privado, hace que tengan que espabilar si se quieren desplazar.
Por eso, allá, todo el mundo hace “botellas”, que es como le llaman al autostop. Es la opción más común para todo tipo de gente, sin diferencia de edad, sexo, profesión o color de piel.
Éstas son algunas de las 76 personas que subieron al coche que alquilamos para hacer un recorrido de diez días por tierras cubanas, desde la Habana hasta Santiago, yendo por el Sur y regresando por el Norte.
El asiento de atrás de un coche como plató y el paso de los kilómetros al ritmo de la conversa tranquila, nos permite hacer un retrato social de los cubanos en la actualidad.
(PUBLICAT AL MAGAZIN DE LA VANGUARDIA 2001)



COS x COS (1997-98)


“El arte es transformar  “sentenció en su día el poeta visual Joan Brossa. El juego de la imagen propuesto por Enric Servera enlaza con esta afirmación, desde el momento en que la evolución de los seres y de sus sentimientos se desarrollan de una forma esencial en su obra fotográfica.
El artista proyecta el punto de salida para la creación de las imágenes en un cuadro realizado por él y que actuará como fondo, una pintura donde los colores se mezclan con las formas representadas. El ser que será captado en la película del fotógrafo expresa, mediante su cuerpo y los movimientos que de él surgen, todo lo que la imagen pintada le evoca, transformándose en esencia. Esta evolución del cuerpo humano, representación de la vida misma y de sus intervalos borrosos, es lo que el artista plasma en las imágenes.
El juego con la luz y las exposiciones lentas ofrecen un halo misterioso, propio de lo que realmente esconden los individuos a lo largo de su existencia. Y la fotografía es capaz de representarlo, dadas las infinitas aptitudes que ofrece su técnica. La fusión de los cuadros con la vida queda completada con la secuencialización que aparece en cada una de las imágenes.
Generalmente se define el arte fotográfico como la captación del instinto decisivo, el momento que nunca volverá a ser. Esa décima de segundo no es suficiente para atrapar todos los sentimientos y sensaciones que transmite un individuo. “Somos cuerpo, después alma y después no sé lo que somos... una masa”, medita Servera a raíz de lo que ha venido fotografiando en la serie Cos x Cos. Cuerpos que desarrollan el lenguaje humano más expresivo y directo, captados por la cámara.

Núria Cabrero
La Fotografía Nº72



PROPERAMENT HI ANIRÉ PENJANT ALTRES TREBALLS FOTOGRÀFICS QUE HE ANAT FENT.

PODEU VEURE ALTRES PROJECTES I TREBALLS A A LA WEB:



OBRA EN: quadrofenia.com

OBRA EN: Vidrart

OBRA EN: Kowasa

FUNDACIÓ RODRÍGUEZ AMAT

UNA ENTREVISTA...d'un reportatge editat al Magazine de La Vanguardia...