MÀSCARES Post-Talaiòtiques: 
Màscara i rostre han estat en perpètua lluita per la superposició de visibilitats, malgrat que no sempre que una desapareix l'altra es fa visible. Totes dues plantegen un joc de fet i amagar, d'ocultar i desvelar.
El rostre és d'alguna manera una màscara, una careta dibuixada sobre el paper de la pell. I cada rostre conté un dibuix diferent i únic, que reforçat amb la paraula forma el contorn de la identitat. A banda del rostre o de la màscara-rostre, hi ha la màscara-màscara. Aquesta posseeix dues dimensions: la de recerca i la de representació. Sota la careta pintada, esculpida o gravada l'home pren consciència del seu lloc a l'univers, veu la seva vida i la seva mort inscrites en un drama col·lectiu i li dóna sentit. Per això la màscara és un alliberament, ja que ens permet que es faci present una altra realitat.
Enfront de la societat de l'espectacle, en què preval la mercaderia cultural, les màscares invoquen a trencar amb la veritat única i a experimentar amb altres formes de construcció de veritat. (Eudaimonia Ensemble)

Les màscares artístiques i rituals que avui ens envolten estan inspirades en els antics habitants talaiòtics menorquins. Són una invenció lliure del que podria ser l’art primitiu d’aquest pobladors de l’illa. Els talaiòtics creaven els seus poblats i monuments amb les grans pedres que trobaven pel camp. Enric Servera ha creat aquests personatges, amb aire primitiu, amb materials trobats a la vorera de la mar de Menorca. Estan fetes amb fustes, plàstics, restes de xarxes, cordes… tot deixalles humanes actuals. 
Enric Servera


Concert a càrrec de EUDAIMONIA ENSEMBLE, a partir de les 20:30h
Amb exposició i projecció de 5 gravats d'Enric Servera que representen els 5 humors (5 colors)
col·laboració de El vi a punt.